Per realitzar les higienes al taller de pràctiques de l'escola se'ns va demanar que portéssim 10 pacients com a mínim per poder practicar i aconseguir millorar la nostra tècnica amb cada pacient. En el meu cas em sentia molt bé amb el meu treball. Tot i no fer unes higienes perfectes, jo era conscient que hi havia una millora cada vegada que feia una i això per mi era molt important.
Els primers pacients que vaig portar van ser els meus pares. Eren l'opció més fàcil per ser els primers en sotmetre's al procediment. Igual que amb la meva companya, amb els meus pares vaig trigar més temps del compte en fer la higiene i es que, sobretot el meu pare, presentava càlculs molt difícils d'extreure i vaig haver de demanar ajuda a la meva mestra del taller i tot.
Un altre pacient que vaig portar al taller va ser una antiga companya de l'institut. Aquesta era una mica especial, ja que a la zona lingual de les dents anteriors inferiors portava un retenidor, ja que havia portat ortodòncia anteriorment. Aquests retenidors moltes vegades a més de fer la seva funció, també s'ocupen de retenir molta brutícia i és molt fàcil que es formi tosca, sobretot en una zona molt irrigada per les glàndules salivals com aquesta. A causa del retenidor, se'm va fer difícil aconseguir fer la higiene correctament, però després de 10 minuts lluitant contra aquell retenidor finalment vaig aconseguir eliminar tot el carrall i la meva companya va marxar molt satisfeta.
Un dels meus cosins també va poder acudir al taller per fer-se la higiene. Aquest també era un pacient especial, ja que presentava molta sensibilitat a la geniva de l'arcada superior i a l'hora de passar l'aparell d'ultrasons vaig haver d'anar amb molt de compte de no fer-li mal, ja que va rebutjar l'anestèsia tòpica que i vaig oferir. Encara que jo anava amb molt de compte, sagnava molt quan li passava l'aparell per l'arcada superior. Tot i això, quasi no es queixava. El meu cosí va ser el primer pacient que vaig portar que duia una funda. La meva mestra la va identificar immediatament i em va dir que la identifiques jo també, però no vaig poder identificar-la tot i concentrar-me molt. Posteriorment, la meva mestra em va explicar com identificar fundes i ponts amb més facilitats i, per tant, a més de millorar la meva tècnica, aquell dia vaig aprendre més coses noves.
Un altre pacient que també recordo va ser una amiga dels meus pares. En aquest curs també se'ns prepara per poder relacionar-nos amb pacients que venen per primera vegada a la clínica i que no coneixem. L'experiència amb aquesta pacient va ser el més semblant a aquesta situació que vaig experimentar, ja que jo no la coneixia de res. Em vaig sorprendre molt positivament, ja que pensava que estaria molt nerviós a l'hora de conèixer-la a causa de la meva timidesa, però en comptes d'això vaig aconseguir relacionar-me de forma normal amb la pacient i vaig realitzar la meva tasca de manera correcta amb un pacient completament nou per mi.
Sincerament, per mi el que va ser més difícil de fer les higienes no va ser realitzar-les, va ser el fet d'haver de buscar pacients fora de l'escola, ja que no conec molta gent disposada a confiar en un principiant per realitzar un procediment dental. Tot i això, vaig aconseguir trobar gent disposada a ajudar a un alumne que només té l'objectiu d'aprendre i per aquesta raó estic agraït amb cadascun dels 10 pacients que vaig portar al taller.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada