Tartrectomia

La tartrectomia és el procés a partir del qual l'higienista elimina tincions extrínseques, la placa bacteriana i el càlcul dental que es forma per la mineralització de la placa bacteriana que no s'elimina en el raspallat. Posteriorment, es realitza el poliment de la superfície de l'esmalt per evitar que aquesta quedi rugosa i pugui representar una zona d'acumulació de placa bacteriana.

Procediment:

Material:

- E.P.I. (guants i mascareta).

- Instrumental manual: raspadors.

- Instrumental per ones electromagnètiques: ultrasó.

- Mirallet.

- Sonda d'exploració.

- Sistema d'aspiració.

- Material de poliment: contraangle, pasta abrasiva i raspallet.

- Anestesia tòpica (opcional).

Ultrasó

Raspador

Contraangle amb raspallet i pasta abrasiva

Protocol:

1. Preparar-nos a nosaltres mateixos.

2. Preparar el material.

3. Explicar la tècnica al pacient.

4. Exploració amb la sonda i el mirallet.

5. Aplicar anestèsia tòpica si és necessari.

6. Realitzar la neteja sistemàtica de tota la boca. En cas de que el pacient tingui una quantitat important de càlcul o si no pot aguantar, es recomana treballar per quadrants.

7. Passar l'instrumental per les dents. Si utilitzem instrumental manual, fer pressió i tracció amb el raspador per eliminar el càlcul. Si utilitzem l'ultrasó, no cal fer molta pressió. L'ultrasó és un instrument que trenca el carrall amb microvibracions que arriben a la punta. Si fem massa pressió podem fer que aquestes microvibracions disminueixin o podem causar lesions a la polpa. Amb l'últrasó hem de fer moviments suaus i continus.

8. Polir les dents amb pasta abrasiva o bicarbonat.

9. Deixar que el pacient s'esbandeixi.

10. Educació sanitària. La tècnica pot causar hipersensibilitat i haurem de recomanar al pacient que no prengui substàncies molt fredes, calentes, amb sucre, etc.

11. Recollir el material.

Aquest és un dels procediments més importants que haurem de realitzar com a higienistes per mantenir l'estat de salut dels nostres pacients, ja que estem aplicant tècniques preventives. Eliminant la placa bacteriana i el càlcul dental podem prevenir malalties periodontals com la gingivitis o la periodontitis. També adquirim més traça a l'hora de treballar al fer l'exploració amb la sonda dental i realitzant la comprovació de la superfície de l'esmalt. També adquirim capacitats per poder determinar quin és l'estat de salut del pacient i determinar quines són les seves necessitats.

Anamnesi i exploració física

Anamnesi

L'anamnesi és el primer pas que s'ha de fer amb el pacient. Aquest consisteix en un conjunt de preguntes protocol·litzades que nosaltres com a higienistes haurem de formular al pacient. Aquest interrogatori serveix per obtenir informació sobre el pacient i també sobre signes i símptomes que pugui tenir i determinar quina patologia pot patir. 

A l'anamnesi ha de constar la informació següent:

- Dades personals: nom i cognoms, data de naixement, sexe, telèfon, correu, adreça, etc.

- Motiu de la consulta.

- Al·lèrgies.

- Antecedents patològics.

- Intervencions quirúrgiques.

- Medicació o tractament habitual.

- Hàbits tòxics: alcohol, tabac, altres drogues, etc.

- Hàbits higiènics: freqüència de raspallat, tipus de raspall, freqüència de canvi del raspall, ús de fil interproximal o col·lutori.

Exploració física

Quan al pacient se li ha fet l'anamnesi i s'ha acomodat a la cadira dental, passem a realitzar l'exploració física. Hem de realitzar dos tipus d'exploracions:

- Exploració extraoral. En aquest cas farem una exploració frontal mitjançant una inspecció visual per trobar possibles asimetries o canvis de color i mitjançant una palpació per detectar possibles trastorns de l'articulació temporomandibular o inflamació dels ganglis limfàtics. Per realitzar aquesta exploració utilitzarem la vista i el tacte amb les mans. 

- Exploració intraoral. Ens haurem de fixar en les següents estructures per determinar possibles patologies:

• Llavi: revisar el color, possibles fissures o altres anomalies. També el fre labial.
• Paladar: veure el color per descartar inflamacions o infeccions.
• Galtes: inspeccionar el color per detectar inflamació, infecció o indentacions a prop de la línia alba.
• Llengua: veure vores i superfícies en busca d'indentacions o canvis de color.
• Terra de la boca: revisar les sortides de les glàndules salivals i el fre lingual.
• Geniva: veure canvis de color per detectar patologies com la gingivitis i retracció gingival.
• Dents: realitzar odontograma per detectar patologies com la caries, absències dentals, obturacions, fundes i ponts. L'odontograma és un gràfic on es representen les dents amb rodones o quadrats dividits en 5 zones que es corresponen a les cares de les dents: vestibular, lingual/palatina, mesial, distal i oclusal. En cas de detectar absències, fundes, ponts, caries o obturacions, en la cara o dent que sigui, s'ha de marcar de diferent color:
• Càries: vermell a la cara on s'ha detectat.
• Obturació: blau a la cara on s'ha detectat.
• Absència: creu negre en la dent absent.
• Funda: tota la dent de colot verd.
• Pont: envoltar en un rectangle totes les peces involucrades i pintar-ho tot de verd.

Per realitzar aquesta exploració intraoral necessitarem el següent material:

Mirallet intraoral

Sonda d'exploració

                            

Mitjançant l'anamnesi i l'exploració física, el que més treballem és l'obtenció de dades de salut i de malaltia del pacient mitjançant l'anamnesi i l'exploració. També desenvolupem capacitats manuals que són necessaries en el treball a la clínica dental per l'exploració a la sonda amb l'objectiu de detectar caries o obturacions. També desenvolupem capacitats visuals amb l'exploració extraoral. A partir dels resultats de l'anamnesi i l'exploració podem ser capaços determinar quines patologies pot tenir el pacient per aplicar tècniques preventives i assistencials, ja sigui duent-les a terme nosaltres mateixos o derivant el pacient a l'odontòleg.