El final del camí

Aquesta serà la meva última entrada del blog que he estat fent durant el curs i que forma part del mòdul 13 que correspon al projecte d'higiene bucodental. A la meva última entrada vaig parlar sobre el que pensava que hauria de ser diferent de l'escola per tal que els alumnes arribessin amb més confiança i coneixements a l'hora de realitzar les pràctiques en els centres de treball. En aquesta entrada voldria comentar algunes coses bones que em deixa aquest curs ara que ens aproximem al final.

Quan vaig començar aquest curs la veritat és que era un noi bastant tímid que no s'acostumava a relacionar amb molta gent. Sobretot parlar en públic és una de les coses que més m'ha costat sempre. Com a curiositat, dir que quan estava en segon de batxillerat i vaig haver de fer l'exposició del meu treball, em vaig posar tant nerviós que va arribar un moment en el qual ni tan sols m'escoltava a mi mateix, és a dir, vaig continuar parlant sense escoltar-me a mi mateix i posteriorment el meu tutor em va dir que m'havia notat bastant nerviós durant l'exposició, cosa que al final em va acabar baixant la nota. Durant aquest curs d'higiene bucodental, el nombre d'exposicions ha estat una mica desequilibrat si comparem el primer curs i el segon. En aquest segon curs hem realitzat moltes més exposicions, sobretot a causa dels múltiples treballs que hem hagut de fer pel projecte d'higiene bucodental. Molts dels meus companys sempre s'han queixat del nombre d'exposicions que hem hagut de fer. És cert que jo alguna vegada he pensat que hi havia alguna exposició que s'hauria pogut substituir perfectament per algun treball escrit, sobretot pel fet que realitzar una exposició sempre m'ha posat nerviós i a vegades em pot semblar que em treuen temps que podria dedicar a estudiar per exàmens. No obstant això, gràcies a totes aquestes exposicions he pogut veure una millora molt gran en la manera en la qual afronto les exposicions. Al principi de curs sempre em feia pànic quan s'havia de fer una exposició i això mai havia canviat. Ara que ens aproximem al final de curs puc veure que quan hi ha una exposició ja no em poso tant nerviós com abans i penso que això és gràcies a les exposicions que hem fet aquest segon curs.

Un altre punt a destacar és la meva organització. Considero que quan estava al batxillerat era un noi que no s'organitzava molt, ja que molts cops feia les coses corrents a l'últim moment. Això es va veure reflectit a les meves notes, les quals no hem van permetre accedir al grau que volia fer a la universitat. En aquell moment em vaig adonar que no podia continuar així i que si volia aconseguir alguna cosa, m'hauria d'esforçar i per aquesta raó vaig decidir donar-me una segona oportunitat fent aquest curs. Sobretot ara que estem arribant al final del segon any i s'aproxima la setmana d'exàmens final he pogut comprovar com el meu sentit de l'organització ha millorat molt, aconseguint fins i tot organitzar-me per realitzar tots els treballs que ens han demanat per aquestes últimes setmanes a la vegada que estudio pels exàmens. No puc dir que no estic estressat a causa d'això, però per aconseguir coses bones en aquesta vida s'ha de suar diuen.

Sempre diuen que un s'ha de quedar amb les coses bones que passen en aquesta vida i, tot i que aquest curs no ha estat fàcil, prefereixo no tenir una visió tant negativa com altres persones i veure les coses bones, les quals sempre ens costa molt de veure a tots. 

Parlem de pràctiques 3

En el cicle formatiu de grau superior en higiene bucodental, les pràctiques en els centres de treball són obligatòries per poder aconseguir el títol d'higienista i en aquest curs les hores que s'han de fer de pràctiques són 416. Com ja he dit en les meves entrades anteriors, vaig començar a fer les pràctiques el dimarts 13 de setembre de 2016. Van passar uns quants mesos fins que pogués assolir les 416 hores, les quals vaig completar el divendres 24 de març. Al acabar les pràctiques sento que m'han ensenyat molt bé com es fa el treball a la clínica dental i que he après molt. El Dani que va començar a fer les pràctiques i el que ha sortit  no s'assemblen en res si parlem del treball que es realitza a la clínica dental, tot i que encara em queda un llarg camí per aprendre.

Tot i això, a mi em va donar la sensació que, tot i haver cursat un any en el cicle, estava molt poc preparat per fer les pràctiques a la clínica dental. En aquesta entrada voldria exposar dos punts que m'agradaria que es milloressin de manera que els alumnes estiguin més preparats per realitzar les pràctiques:

• La falta de coneixement dels alumnes. Durant el primer curs en el cicle s'estudien matèries bàsiques com l'anatomia de la boca i de les dents, algunes tècniques que es realitzen a la clínica dental com la tartrectomia o els raspats i altres matèries com la gestió de la clínica dental, primers auxilis o formació i orientació laboral. Tècniques que són també molt importants com l'endodòncia, els implants, les pròtesis o l'ortodòncia s'expliquen durant el segon curs, quan la gran majoria dels alumnes està realitzant les pràctiques. Això fa que els alumnes, encara que ja hagin cursat un any en el cicle, no estiguin preparats per realitzar tècniques com l'endodòncia, l'exodòncia o l'ortodòncia, les quals són tècniques que es realitzen molt sovint i on es necessita una gran quantitat de material. En aquest cas, el que penso que s'hauria d'haver fet és donar algunes matèries com M7 que consisteix en tècniques d'ajuda a l'odontòleg en diferents tècniques com l'endodòncia i l'exodòcia en el primer any i altres matèries menys importants com la de gestió de la clínica dental en durant el segon any, de manera que els alumnes arribessin més preparats per fer les pràctiques a la clínica.
• Les pràctiques al taller de l'escola. A les pràctiques al taller de l'escola ens han ensenyat molt bé com realitzar higienes i altres procediments. El problema en aquest cas seria la repetició d'algunes pràctiques en el primer i segon curs com la pràctica de l'aïllament o la del segellament, mentre que a altres pràctiques com la dels raspats o les de cirurgia se'ls hi ha donat menys importància. A més que en el taller es troben a faltar materials per realitzar tècniques com l'ortodòncia, l'exodòncia, etc.

Tot i això, és cert que les pràctiques es poden realitzar en un tercer any, en el qual l'alumne ja ha fet tota la matèria. Tot i això m'agradaria que el centre pogués considerar també a aquelles persones que no ho poden fer d'aquesta manera per les raons que siguin.

Article

En aquesta entrada em centraré en un article que he trobat a una pàgina web de teràpies naturals. Aquest article es titula "Los peligros de comer a altas horas de la noche" i comentaré una mica les parts que m'han semblat més interessants.

En aquest article, la informació principal que es vol transmetre és la relació que hi ha entre el fet que les persones mengen molt tard i en excés i l'aparició del reflux àcid, que pot presentar signes com el degoteig nasal, tos o dificultats per respirar.

Després de menjar, es necessiten unes quantes hores perquè el contingut surti de l'estómac si el cos funciona de manera normal. El problema és que si anem a dormir abans d'hora, és molt probable que l'àcid estomacal pugui vessar-se fora de l'estómac i anar a parar a l'esòfag, provocant el reflux àcid. Un dels problemes més greus que pot causar aquest reflux àcid és el càncer d'esòfag. El metge Jamie Koufman indica que tots aquests problemes poden ser causats pels hàbits de les persones, sobretot aquelles que no poden sopar abans per raons de treball o perquè posposen l'hora del sopar per altres raons.

En l'article, també es fa referència a la utilització inadequada de medicaments bloquejadors d'àcid per tractar el reflux àcid. Aquests medicaments, com els inhibidors de la bomba de protons, el que fan és bloquejar la producció d'àcid estomacal per evitar que aquest pugui produir efectes negatius a l'esòfag. Encara que sembli una bona solució, aquest bloqueig disminueix la capacitat per actuar davant l'Helicobacter pylori, de manera que l'afectació a l'estómac pot empitjorar. La reducció d'àcid estomacal pot augmentar el risc de patir intoxicacions per aliments. Un altre inconvenient de la utilització d'aquests medicaments és que es pot desenvolupar una tolerància o dependència respecte d'aquests.

Com es tracta d'una pàgina sobre teràpies naturals, al final de l'article es recomanen estratègies naturals per tractar aquest reflux àcid. L'estratègia principal és realitzar una sèrie de canvis en l'alimentació:

• Evitar grans quantitats d'aliments processats.
• Eliminar sucre de la dieta per millorar la flora intestinal.
• Substituir-los per vegetals i aliments no processats, preferiblement orgànics.
• Incloure aliments fermentats a la dieta, com per  exemple els vegetals fermentats o làctics cultivats, per obtenir probiòtics.
• Consumir matèria primera de manera regular per produir les quantitats adequades d'àcid estomacal, com per exemple la sal de mar sense processar.
• Altres aliments que poden ajudar a la producció de l'àcid són el xucrut i el suc de col.

Penso que aquest article és interessant, ja que els problemes que es produeixen a l'estómac poden tenir conseqüències a la boca i, a més, se li dóna una gran importància a la dieta que, com vaig dir en la meva última entrada, és molt important per tenir una higiene bucodental adequada. Per més informació, deixo l'enllaç a l'article comentat.

http://takeshiterapiasnaturales.com/los-peligros-de-comer-a-altas-horas-de-la 

 

Dieta

La dieta és un aspecte molt important per la salut d'una persona. Duent a terme una dieta equilibrada i saludable acompanyada d'una activitat física adequada, es poden prevenir diversos tipus de malalties, com per exemple l'obesitat.

Durant el curs passat a cicle vam tractar una mica el tema de la dieta a la teoria i en aquest segon any ens toca fer un treball en el qual hem de passar un qüestionari per conèixer millor els hàbits alimentaris dels alumnes d'una classe a l'escola per posteriorment realitzar una xerrada per conscienciar-los sobre la importància de la dieta. En aquesta xerrada ens centrarem a explicar els punts següents:

• Què és l'alimentació? El conjunt d'activitats d'elecció, preparació i ingesta d'aliments amb l'objectiu d'obtenir nutrients dels aliments.
• Què són els hàbits alimentaris? Les conductes adquirides al llarg de la vida que influeixen en la nostra alimentació.
• Aliments que han de consumir per dur a terme una dieta adequada. Aliments com cereals, fruita i verdura, carns, ous, aigua, etc. També farem referència als greixos, que són els aliments que més energia aporten, però la ingesta dels quals ha de ser controlada, ja que un excés de greixos a la dieta sense un temps d'activitat física acceptable, pot provocar l'acumulació d'aquest greix al nostre cos, podent produir malalties com cardiopaties isquèmiques. 
• Relació de la dieta amb les malalties. Concretament, parlarem de la càries, ja que és una de les malalties més freqüents entre la població jove.
• L'activitat física. Explicarem perquè és important i quins són els beneficis de dur a terme activitat física.
• Recomanacions. Per concloure l'exposició donarem una sèrie de recomanacions a seguir als alumnes per ajudar a millorar els seus hàbits.

En aquesta matèria, jo penso que aquest, juntament amb la xerrada sobre els hàbits higiènics del primer nucli formatiu, són els treballs més importants i útils que hem realitzat, ja que no només ens han servit a nosaltres sinó que també han servit als alumnes presents a les xerrades, ja que els estem conscienciant directament. A més, amb aquesta classe de treballs posem en pràctica les nostres capacitats en fer l'exposició i a l'hora de respondre els dubtes que hagin pogut sortir entre els alumnes.

Parlem de pràctiques 2

A la clínica dental on estic duent a terme les pràctiques es realitzen tot tipus de tractaments per prevenir malalties o per restaurar la salut bucodental dels pacients que acudeixen a la clínica.

La primera vegada que vaig dur a terme la tasca d'auxiliar va ser durant la realització d'una obturació. En ser la primera vegada, estava bastant nerviós, ja que volia fer la meva feia correctament. En aquell moment, l'auxiliar em va avisar amb temps i vaig poder preparar tot abans de començar i al final vaig estar tranquil, però moltes vegades a la clínica no se sap amb certesa quin és el tractament que se li ha de fer al pacient, ja que una simple obturació pot acabar sent una endodòncia, i, per tant, el professional s'ha d'adaptar a la situació per poder fer la feina.  Al principi, això és el que més em costava, ja que l'odontòloga em demanava moltes coses a la vegada i molts cops l'auxiliar m'havia d'ajudar. Amb el pas de les setmanes, em vaig anar acostumant al ritme de treball i, a més l'auxiliar em donava consells per adaptar-me millor. Per tant, uns dies després ja podia estar sol en tècniques com l'obturació, exodòncia, etc.

La tècnica més difícil per mi era l'endodòncia. Era l'única tècnica en la qual sempre es posava l'auxiliar. Jo estava al box com a observador per aprendre tots els passos, encara que hi havia coses que no entenia durant la intervenció i havia de fer preguntes. La primera vegada que vaig exercir d'auxiliar en una endodòncia estava acompanyat per l'auxiliar que m'anava ajudant, ja que s'havien de fer moltes coses: preparar llimes, preparar les irrigacions, les puntes de paper, les puntes de gutaperxa, el ciment, etc. L'avantatge és que en aquests casos podia aprendre millor, ja que jo mateix em posava a la pell de l'auxiliar i ajudava.

Amb totes les tècniques a la clínica dental he guanyat molta habilitat per treballar amb les mans. També he millorat la coordinació per dur a terme l'acció adequada en el moment que es necessita. Una altra cosa que s'ha d'aprendre per poder treballar en una clínica dental és adaptar-se a la feina que realitza l'odontòleg. Cada odontòleg treballa a la seva manera, però al final tots realitzen les mateixes tècniques i l'objectiu final serà el mateix: aconseguir que els nostres pacients tinguin una bona salut bucodental. 

Parlem de pràctiques

Quan es cursa un cicle formatiu de grau superior, una de les coses més importants és la formació en centres de treball, allò que anomenem pràctiques. En el cas del cicle d'higiene bucodental no hi ha excepcions, per aconseguir aprovar el curs, s'han de superar les pràctiques que es duen a terme a les clíniques dentals. Cal dir que nosaltres hem sigut els primers a cursar aquest cicle tenint una durada de dos anys, ja que anteriorment només era d'un any el cicle. Això ens ha permès començar les pràctiques en el segon any, de manera que quan arribem a la clínica, ho fem amb més coneixements que els alumnes que decidien dur a terme les pràctiques durant l'any que durava el curs abans. Això també provoca que les clíniques a les quals anem a fer les pràctiques tinguin unes expectatives més altes respecte als coneixements que hem adquirit.

Cada alumne pot començar les pràctiques en dies diferents o fins i tot esperar-se a acabar el curs i fer-les a l'estiu o en un hipotètic tercer any dedicat només a elles. Jo vaig decidir començar-les al mateix temps que el segon curs a l'escola. He de reconèixer que moltes vegades, a l'estiu abans, em posava nerviós cada vegada que pensava en les pràctiques, ja que per mi era una cosa desconeguda i se'm venien moltes preguntes al cap com per exemple, Com serà l'odontòloga amb qui hauré de treballar?, o sobretot, estic preparat per treballar en una clínica dental? Preguntes com aquestes em passaven pel cap cada vegada que em parava a pensar. Sincerament, el moment de més nervis per mi va ser quan vaig haver d'acudir a la clínica dental per presentar-me amb la doctora, ja que em vaig pensar que em faria algun tipus d'entrevista de treball i la veritat és que aquest pensament em posava molt nerviós. Una vegada allà, em va parlar del funcionament de la clínica i dels punts més importants que havia de respectar mentre estigués treballant en el centre, la meva formació ja havia començat fins i tot abans que les pràctiques. 

Una vegada passat l'estiu, finalment, el 13 de setembre vaig acudir per primera vegada al centre d'odontologia general de la doctora Rosa Maria Ros i Asmarat. En ser el meu primer dia, l'únic que vaig fer pràcticament va ser seguir els passos de l'auxiliar de la clínica, qui em va ensenyar on podia trobar tot el material necessari per a cada tècnica, com actuar mentre li feia d'auxiliar a la doctora, com actuar en el canvi entre pacient i pacient i com es feia la neteja del material entre altres coses. També em va dir com es deien alguns instruments que jo mai havia vist i em va explicar perquè funcionaven. Doncs, el meu primer dia va ser d'observació, de prendre apunts, de fer preguntes i de recollida, neteja, desinfecció i esterilització del material i així vaig continuar uns quants dies fins que, finalment, l'auxiliar em va demanar que ajudés a la doctora per primera vegada. El primer cop només em va demanar que li aspirés mentre realitzava una tècnica. A més, hi havia vegades que l'auxiliar em cridava i em demanava que preparés el material que jo creia que es necessitava per una determinada tècnica, per començar em va demanar el material per realitzar una obturació.

Sincerament, em vaig sorprendre de manera molt positiva. El tracte que se'm va donar a la clínica els primers dies va ser molt bo i això és una de les coses que no ha canviat. El que va canviar molt van ser els meus coneixements, ja que cada dia aprenia una cosa nova i això em feia venir ganes de continuar. Finalment, un dia l'auxiliar em va cridar i em va dir que em posaria tot sol a ajudar a la doctora per primera vegada en una tècnica que havia observat vàries vegades en els dies anteriors, l'obturació.

"100 metros"

El divendres 20 de gener de 2017, l'escola Freta Mataró va decidir realitzar una activitat entre tots els cicles. Aquesta activitat va consistir en acudir al cinema per veure entre tots una pel·lícula anomenada 100 metros (100 metres en català). 

Aquesta pel·lícula està protagonitzada per en Dani Rovira, un personatge bastant conegut pels seus números còmics i no per realitzar papers dramàtics en pel·lícules, de manera que això va suposar una nova experiència per mi amb aquest personatge. En resum, la pel·lícula tracta sobre un pare de família, que es diu Ramon, al qual se li diagnostica una malaltia com és l'esclerosis múltiple. A causa d'això aquest personatge experimenta diferents sentiments acompanyats per les paraules de les persones del voltant, que a vegades eren d'esperança i ànim, mentre que altres vegades rebia opinions molt pessimistes sobre la seva condició. 

Personalment, aquesta pel·lícula m'ha fet reflexionar molt, ja que moltes vegades pensem que és poc possible que ens passi alguna cosa dolenta, quan en realitat mai podem assegurar quin serà el nostre futur. També penso que podem treure profit sobre algunes aptituds i actituds vistes a la pel·lícula. 

El que més correcte m'ha semblat és el tracte que se li dóna als pacients en el centre que apareix a la pel·lícula, ja que es veu com les persones responsables dels malalts els hi donen molt de suport i els intenten ajudar en el que poden per conviure amb la seva condició i sobretot en els tractaments que segueixen, l'administració de medicaments o la realització d'exercicis. Una situació que em va cridar l'atenció va ser el moment en el qual el protagonista acudeix a la persona encarregada de la recepció i aquesta es pensa que es tracta d'un familiar que ve de visita, probablement pel fet que en aquest moment en Ramon apareix caminant de manera normal. Aquesta només és una suposició meva, però no em sembla absurda. En cas que fos així, em sembla malament que aquesta persona fes aquesta suposició, jo penso que s'hauria d'haver informat abans de dir res.

Respecte a les actituds a la pel·lícula, com ja he dit, en Ramon es trobava amb diferents punts de vista. Hi havia persones li donaven paraules d'ànim, com els metges o algun dels pacients. Una frase que em va fer gràcia va ser la d'un pacient que deia: tienes que pensar en la enfermedad como si fuera una mala pareja de baile, solo tienes que estar atento a ella para que no te pise. Sincerament, tractant-se d'una malaltia com l'esclerosis múltiple, trobo que és molt complicat trobar consol en les paraules d'altres persones, per tant, trobo que el que fan les persones que s'encarreguen dels malalts té molt de mèrit, pel fet que hi havia pacients que de veritat podien conviure amb la malaltia sense entrar en un estat de pessimisme constant i això provocava també que aquests pacients ajudessin a les noves persones que arribaven a l'hospital. Als pacients amb una actitud pessimista es pot entendre que estiguin en aquest estat, el que em sembla molt malament és que per això hagin de desanimar als pacients nous que arriben. Per exemple, hi havia un pacient que, tant amb en Ramon com amb una altra noia que va arribar nova, els hi va dir coses molt dolentes sobre com acabarien o sobre l'horrible que eren els tractaments. Això ho podem relacionar amb les situacions a les clíniques dentals, on hem de tenir cura de les nostres paraules a l'hora de tractar un pacient per evitar que aquest s'espanti o que no vulgui fer-se un tractament que necessita.

Per acabar, dir que aquesta pel·lícula és una d'aquelles que et fa reflexionar sobre les coses de la vida, veure com una tasca molt fàcil com és caminat 100 metres, en realitat pot ser un repte molt dur per algunes persones a causa de la seva condició. El protagonista em sembla un bon exemple del que significa l'esperit per superar les dificultats, fins i tot aconseguint completar un triatló, i ens ensenya que quan ens proposem alguna cosa, hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir-ho i si no ens rendim, com feien alguns participants del triatló, ho podem aconseguir.