Parlem de pràctiques 2

A la clínica dental on estic duent a terme les pràctiques es realitzen tot tipus de tractaments per prevenir malalties o per restaurar la salut bucodental dels pacients que acudeixen a la clínica.

La primera vegada que vaig dur a terme la tasca d'auxiliar va ser durant la realització d'una obturació. En ser la primera vegada, estava bastant nerviós, ja que volia fer la meva feia correctament. En aquell moment, l'auxiliar em va avisar amb temps i vaig poder preparar tot abans de començar i al final vaig estar tranquil, però moltes vegades a la clínica no se sap amb certesa quin és el tractament que se li ha de fer al pacient, ja que una simple obturació pot acabar sent una endodòncia, i, per tant, el professional s'ha d'adaptar a la situació per poder fer la feina.  Al principi, això és el que més em costava, ja que l'odontòloga em demanava moltes coses a la vegada i molts cops l'auxiliar m'havia d'ajudar. Amb el pas de les setmanes, em vaig anar acostumant al ritme de treball i, a més l'auxiliar em donava consells per adaptar-me millor. Per tant, uns dies després ja podia estar sol en tècniques com l'obturació, exodòncia, etc.

La tècnica més difícil per mi era l'endodòncia. Era l'única tècnica en la qual sempre es posava l'auxiliar. Jo estava al box com a observador per aprendre tots els passos, encara que hi havia coses que no entenia durant la intervenció i havia de fer preguntes. La primera vegada que vaig exercir d'auxiliar en una endodòncia estava acompanyat per l'auxiliar que m'anava ajudant, ja que s'havien de fer moltes coses: preparar llimes, preparar les irrigacions, les puntes de paper, les puntes de gutaperxa, el ciment, etc. L'avantatge és que en aquests casos podia aprendre millor, ja que jo mateix em posava a la pell de l'auxiliar i ajudava.

Amb totes les tècniques a la clínica dental he guanyat molta habilitat per treballar amb les mans. També he millorat la coordinació per dur a terme l'acció adequada en el moment que es necessita. Una altra cosa que s'ha d'aprendre per poder treballar en una clínica dental és adaptar-se a la feina que realitza l'odontòleg. Cada odontòleg treballa a la seva manera, però al final tots realitzen les mateixes tècniques i l'objectiu final serà el mateix: aconseguir que els nostres pacients tinguin una bona salut bucodental. 

Parlem de pràctiques

Quan es cursa un cicle formatiu de grau superior, una de les coses més importants és la formació en centres de treball, allò que anomenem pràctiques. En el cas del cicle d'higiene bucodental no hi ha excepcions, per aconseguir aprovar el curs, s'han de superar les pràctiques que es duen a terme a les clíniques dentals. Cal dir que nosaltres hem sigut els primers a cursar aquest cicle tenint una durada de dos anys, ja que anteriorment només era d'un any el cicle. Això ens ha permès començar les pràctiques en el segon any, de manera que quan arribem a la clínica, ho fem amb més coneixements que els alumnes que decidien dur a terme les pràctiques durant l'any que durava el curs abans. Això també provoca que les clíniques a les quals anem a fer les pràctiques tinguin unes expectatives més altes respecte als coneixements que hem adquirit.

Cada alumne pot començar les pràctiques en dies diferents o fins i tot esperar-se a acabar el curs i fer-les a l'estiu o en un hipotètic tercer any dedicat només a elles. Jo vaig decidir començar-les al mateix temps que el segon curs a l'escola. He de reconèixer que moltes vegades, a l'estiu abans, em posava nerviós cada vegada que pensava en les pràctiques, ja que per mi era una cosa desconeguda i se'm venien moltes preguntes al cap com per exemple, Com serà l'odontòloga amb qui hauré de treballar?, o sobretot, estic preparat per treballar en una clínica dental? Preguntes com aquestes em passaven pel cap cada vegada que em parava a pensar. Sincerament, el moment de més nervis per mi va ser quan vaig haver d'acudir a la clínica dental per presentar-me amb la doctora, ja que em vaig pensar que em faria algun tipus d'entrevista de treball i la veritat és que aquest pensament em posava molt nerviós. Una vegada allà, em va parlar del funcionament de la clínica i dels punts més importants que havia de respectar mentre estigués treballant en el centre, la meva formació ja havia començat fins i tot abans que les pràctiques. 

Una vegada passat l'estiu, finalment, el 13 de setembre vaig acudir per primera vegada al centre d'odontologia general de la doctora Rosa Maria Ros i Asmarat. En ser el meu primer dia, l'únic que vaig fer pràcticament va ser seguir els passos de l'auxiliar de la clínica, qui em va ensenyar on podia trobar tot el material necessari per a cada tècnica, com actuar mentre li feia d'auxiliar a la doctora, com actuar en el canvi entre pacient i pacient i com es feia la neteja del material entre altres coses. També em va dir com es deien alguns instruments que jo mai havia vist i em va explicar perquè funcionaven. Doncs, el meu primer dia va ser d'observació, de prendre apunts, de fer preguntes i de recollida, neteja, desinfecció i esterilització del material i així vaig continuar uns quants dies fins que, finalment, l'auxiliar em va demanar que ajudés a la doctora per primera vegada. El primer cop només em va demanar que li aspirés mentre realitzava una tècnica. A més, hi havia vegades que l'auxiliar em cridava i em demanava que preparés el material que jo creia que es necessitava per una determinada tècnica, per començar em va demanar el material per realitzar una obturació.

Sincerament, em vaig sorprendre de manera molt positiva. El tracte que se'm va donar a la clínica els primers dies va ser molt bo i això és una de les coses que no ha canviat. El que va canviar molt van ser els meus coneixements, ja que cada dia aprenia una cosa nova i això em feia venir ganes de continuar. Finalment, un dia l'auxiliar em va cridar i em va dir que em posaria tot sol a ajudar a la doctora per primera vegada en una tècnica que havia observat vàries vegades en els dies anteriors, l'obturació.