Totes aquestes tècniques són exemples de les moltes activitats que vam fer al llarg del tot el primer curs d'higiene bucodental. La veritat és que em sentia una mica incòmode al principi del curs, ja que no sabia què esperar de les pràctiques al taller i quan em poso a fer alguna cosa que no he fet mai sempre em sento així, ja que no sé si seré capaç de realitzar tot el que se'm demana ni tampoc sé com fer les coses al començament.
Tot i aquestes dificultats inicials, a mesura que passava el temps anava aprenent cada vegada més i en adonar-me del fet que tenia la capacitat suficient per realitzar totes les tasques que havia de fer em sentia molt satisfet. Aprendre coses tan simples com rentar-me les mans o a fer la neteja del material, fins a la realització de tècniques més complicades com la de col·locar un aïllament absolut o de fer una tartrectomia, ja que per aquestes tècniques es necessita tenir molta traça i precisió. Cadascú s'ha de sentir bé amb si mateix després d'adquirir coneixements, ja que aquests serveixen per a un mateix i encara que no semblin útils en un principi, en el futur poden arribar a ser-ho.
La tècnica principal al taller de pràctiques era la realització de tartrectomies. La idea era portar pacients de fora per poder practicar, encara que al començament van fer un calendari per poder fer-nos higienes entre els alumnes per entrar en contacte per primera vegada amb l'aparell d'ultrasons que com ja vaig explicar a l'entrada on explicava la tartrectomia, és l'aparell que emet microvibracions per trencar la tosca que hi ha per sobre de la geniva i que no es pot eliminar amb el raspallat. Com ja he dit abans, quan faig una cosa nova sempre em poso una mica nerviós, ja que no sé si podré fer-ho bé. La primera vegada que vaig fer una tartrectomia va ser a una companya de la meva classe de la qual no diré el nom, només diré que visitar l'odontòleg no és la seva activitat preferida. Per tant, es veia que ella estava bastant més nerviosa que jo. Al principi tot anava bé, perquè des del primer moment vaig aconseguir la traça necessària per utilitzar l'aparell, el problema va ser que no vaig saber calcular bé els temps i la higiene va durar massa temps, tant que la meva companya es va posar tan nerviosa que quasi se'm va posar a plorar. Finalment, va ser necessari que utilitzés les meves capacitats socials i de parla per poder tranquil·litzar-la i poder acabar la feina. Moltes dificultats que finalment van ser superades durant la primera higiene
Posteriorment, entre tots van fer un calendari on figuraven totes les higienes que havia de fer cadascú. Era complicat trobar persones que poguessin acudir a l'escola per realitzar la tartrectomia, ja fos per falta de temps, perquè no podíem portar als nostres germans petits per no ser majors d'edat o per falta de confiança dels pacients cap a alumnes que l'únic que volien era aprendre. Tot i aquestes dificultats per trobar pacients, sempre hi havia un pare, una mare, un tiet o un millor amic disposat a venir, encara que per ells el més important de venir no fos la higiene. Personalment, a mi em va ser bastant complicat pensar en possibles pacients a part dels meus pares, ja que la majoria dels meus amics no tenien temps durant el matí perquè havien d'anar a l'escola a l'igual que jo. Fins i tot els meus pares se'ls va fer difícil, ja que ells només podien venir els dimarts, encara que això es va poder solucionar parlant amb els companys.
Finalment, vaig aconseguir els 10 pacients reglamentaris als quals els haviem de fer les higienes. En la pròxima entrada del blog em centaré en explicar les meves experiències amb alguns dels pacients que vaig convèncer per fer-se la higiene amb les meves capacitats socials.
